CAMÍ

No hi ha camí a la llibertat.
La llibertat és el camí.

Lletra d'en Jordi Pàmias.

cAMÍ (LLETRA)

Anirem al tossal
Que domina la plana. 

El bosquet de garrics.
Negreja en la distància
com una viva tofa
d’alzines turmentades.

L’estret camí s’enfila
amb mans d’enyor, callades.
L’estret camí s’enfila
resseguirem la pedra
de les parets del marge.

Anirem al tossal
Que domina la plana.

El bosquet de garrics.
Negreja en la distància
com una viva tofa
d’alzines turmentades.

L’estret camí s’enfila
amb mans d’enyor, callades.
L’estret camí s’enfila
resseguirem la pedra
de les parets del marge.

Grogues canyes de sèquia
demanen un fil d’aigua.

Quan s’ajeu, el silenci,
als bancals de la tarda,
quan afina, el rostoll,
la breu tija escapçada,
el camí de ponent
projecta una ombra llarga.
I es barreja, amb la pols,
cendra d’hores llunyanes...
Anirem al tossal
que domina la plana.

Grogues canyes de sèquia
demanen un fil d’aigua.

Quan s’ajeu, el silenci,
als bancals de la tarda,
quan afina, el rostoll,
la breu tija escapçada,
el camí de ponent
projecta una ombra llarga.
I es barreja, amb la pols,
cendra d’hores llunyanes...
Anirem al tossal
que domina la plana.

L’estret camí s’enfila
Amb mans d’enyor callades.
L’estret camí s’enfila.
Resseguirem la pedra
de les parets del marge.

Grogues canyes de sèquia
demanen un fil d’aigua.

L’estret camí s’enfila
Amb mans d’enyor callades.
L’estret camí s’enfila.
Resseguirem la pedra
de les parets del marge.

Grogues canyes de sèquia
demanen un fil d’aigua.